Em
Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
D Em
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
Em
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
D Em
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa de pressa
G Am
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
C D
el pensament d’altres temps millors.
G Am
I els carrers engalanats amb els llums de colors
C D Em
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.
Em
Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
D Em
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Em
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
D Em
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.
G Am
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
C D
el pensament d’altres temps millors.
G Am
I els carrers engalanats amb els llums de colors
C D Em
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.
Em D Em D
Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional
G Am C D Em
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.
G Am
I l’hivern que ja arribat, porta vora el foc
C D
el pensament d’altres temps millors.
G Am
I els carrers engalanats amb els llums de colors
C D Em
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.