Am Dm
Desert d'amics, de béns e de senyor,
G Am
en estrany lloc i en estranya contrada,
Dm
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
G Am
ma voluntat e pensa caitivada,
F Am
me trob del tot en mal poder sotsmès,
F Am
no vei algú que de mé s'haja cura,
F G
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
F E
de què en fau grat a ma trista ventura.
Am Dm
Eu hai vist temps que no em plasia res;
G Am
ara em content de ço qui em fai tristura,
Dm
e los grillons lleugers ara preu més
G Am
que en lo passat la bella brodadura.
F Am
Fortuna vei que ha mostrat son voler
F Am
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
F G
però no em cur, pus hai fait mon dever
F E
amb tots los bons que em trob en companyia.
Am Dm
Tots aquests mals no em són res de sofrir
G Am
en esguard d'u qui al cor me destenta
Dm
e em fai tot jorn d'esperança partir:
G Am
com no vei res que ens avanç d'una espenta
F Am
en acunçar nostre deslliurament .
F E
en acunçar nostre deslliurament
Am Dm
Desert d'amics, de béns e de senyor,
G Am
En estrany lloc i en estranya contrada …
(Jordi de Sant Jordi, 1399-1424)