Am G Am
Era el segle XIX
C F C
amb el nom de Joan Serra
F E
es coneix un bandoler
Am Dm Am
per tothom en "La Pera".
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
pietat, pietat!!
A G Am
No em mateu,
C F C
que tinc dos fills i una esposa,
E Am
us daré tot mon diner,
Em F
però no em claveu eixa daga.
A G Am
No em mateu,
C F C
us demano per ma mare!
E Am
Reseu l'últim "Crec en Déu.
G Am
Pietat, pietat!!
L'endemà,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
pietat, pietat.
Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en "La Pera" dóna un crit,
és l'última pregària.
Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.