F C F C
Qui t'havia de dir
F C F C
que t'havies d'enamorar?
F C F C
Nuredduna d'una mirada te va bastar.
F C F C
Nuredduna era una sibil·la
F C F C
de ses Païsses d'Artà
F C F C
enrevoltada d'alzinars
F C F C
a un poblat de l'antiguitat.
F C F C
I arribà un navegant
F C F C
de terres hel·lèniques.
F C F C
Un rostre foraster,
F C F C
un idioma estranger,
F C F C
i tot d'una Nuredduna
F C Am (Rascando)
te'l varen fer presoner!
(Rascando)
F C
Nuredduna! Nuredduna!
G
te vares fondre amb les pedres!
Am F
I avui restes mirant la mar
C
per si ell tornarà, capbaixa,
G
te vares fondre amb les pedres.
Am
I alegres Nuredduna
F
les ànimes en pena que s'aturen
a la teva ombra
C G
i admiren l'estimar que ens has ensenyat...
F C (Volver A arpegios)
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.
(Arpegiado)
F C F C
Contemplava extasiada
F C F C
el geni grec tocant la lira.
F C F C
Mira-la com mira
F C F C
amb mirada d'enamorada!
F C F C
El geni grec morirà
F C F C
a trenc d'alba!
F C F C
El salva la sibil·la,
F C F C
desfà les cadenes,
F C F C
"aquest error l'esmenes!",
F C Am (Rascando)
li va dir el cap del poblat.
(Rascando)
F C
Nuredduna! Nuredduna!
G
te vares fondre amb les pedres!
Am F
I avui restes mirant la mar
C
per si ell tornarà, capbaixa,
G
te vares fondre amb les pedres.
Am
I alegres Nuredduna
F
les ànimes en pena que s'aturen
a la teva ombra
C G
i admiren l'estimar que ens has ensenyat...
F C
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.
"Per un batec de l'ànsia
amb ton cor expira,
daríem les centúries de calma que tenim... per un batec"
By: Diego