Am Em Am
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
Em Am
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
Em
que m'agrada els somrís
Am
d'un infant vora el mar
G D
i els seus ulls com un ram d'il•lusions esclatant.
Am
I si canto trist
G Em
és perquè no puc
D
esborrar la por
Am E Am
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.